Una vesprada preguntarem, xiquets, sabeu qui és Platero? Els xiquets i xiquetes van començar a dir coses que se'ls anaven ocorrent: un xiquet, un papa, un gos, un marcià,... ja sabeu coses de xiquets, i els varem invitar a preguntar a les seues famílies a veure que li contestaven. L'endemà, molts xiquets no es van recordar de preguntar, i així varem deixar el dubte entre els xiquets en diverses sessions, recordant que fins que no descobriren qui era Platero. Arribe la vesprada en què el nostre xicotet Iván va dir: "Jo sé qui és Platero, mon pare m'ha dit que Platero és un burro". Ja vos podeu imaginar les rialles de tot ant esta expressió d'Iván. I... en efecte, Platero va aparéixer en la classe, un xicotet burret de peluix, suau, pelut i des de llavors es va començar a crear un gran vincle amb ell.
A partir de llavors, Platero ha començat a viatjar a les cases dels nostres xiquets i xiquetes, i vos assegure que s'ho està passant en gran amb ells.
1 comentario:
Bon dia.
He trobat aquest blog per casualitat, atès que avui el cercador de Google fa un homenatge a "Platero i jo" en el seu centenari.
Només us volia dir que jo, que ara tenc 49 anys, vaig anar a una aula unitària i que vaig aprendre a escriure i a fer anàlisi morfosintàctic amb "Platero i jo". Fer un dictat i analitzar les totes les paraules era la primera tasca de cada dia.
Ja sé que ara ja no es fa així, però em porta molts records.... Encara record el dictat i després l'anàlisi de cada paraula estil
"La casa..."
La: Artículo determinado, femenino, singular
Casa: Nombre, femenino, singular
I això que érem ben petits!. Jo vaig deixar aquella escola a tercer d'EGB i ja feina anys que ho fèiem així.....
Bé, bona tasca docent! i una cordial salutació des de les Illes dels germans del País Valencià
Publicar un comentario